Bien Común, Cambio Climático, Economía Circular, Empresa, Marketing, Societat

DEIXEM-NOS D’AMBIGüITATS. EN ECONOMIA CIRCULAR SI VOLEM SER COM HOLANDA, SI VA O NO SI VA.

_clima_0a641c91 image1170x530cropped images

Passen els mesos i anys i cada vegada es parla més d’Economia Circular però el més problemàtic és que només tractem el concepte de manera superficial i centrat en el Residu-Recurs, i d’aquí no sortim. Hi ha una desviació tant en la manera d’informar com en una “apropiació indeguda” de l’ús del concepte, per exemple; una empresa coneguda per la seva missió de recollir els envasos (SIG) que la ciutadania diposita en el contenidor groc, afirma que “treballa en pro de l’economia circular com a organització mediambiental que coordina el reciclatge d’envasos a Espanya”, doncs mirin, això és enganyar i confondre a la societat i sobretot al món empresarial, ja que recollir envasos i reciclar no és ni de bon tros ECONOMIA CIRCULAR, diguem clarament que “Reciclar no és Circular”.

Passen els mesos i no avancem, ja que només es parla, es parla i es parla però ningú es mulla de ple per implementar-la seriosament. Les empreses i els seus directius segueixen sense entrar-hi entre altres coses perquè no entenen ni saben de que va el seu procés. En el moment que els experts parlem amb empreses per aportar-les’hi la visió real de l’Economia Circular, trobem que els seus directius ni ens entenen, ni saben que els parlem i sempre responen que ells ja tenen solucionada la gestió dels seus residus. Molt lamentable, ja que per culpa d’aquest mal ús del concepte s’ha aconseguit que el posicionament de l’Economia Circular, per un error de concepció i discurs oficialista, se centri en el fet que s’entengui simplement com una manera de tractar i gestionar els residus.

D’altra banda investigadors, emprenedors, institucions sindicals i / o empresarials educatives i formatives (no toquen el concepte) i les administracions públiques tant locals com provincials (molt perdudes en el concepte) abusen de terme de forma altament dispersa en lloc d’elaborar un Pla Director de País que permeti treballar globalment i transversalment de manera organitzada, eficient i rigorosa perquè tant les empreses, com els territoris, i sobretot, la ciutadania tinguin la capacitat de seguir una línia d’actuació socialment responsable. És imprescindible que la societat promogui i participi en un canvi total des del qual siguem capaços de girar el METABOLISME DE L’ECONOMIA. Però la Unió Europea sí té objectius i camins a partir de la legislació creada des d’un procés reflexiu i necessari per esdevenir un continent competitiu en el gran mercat del Món. La Unió Europea avança implacablement i ha definit termes de transició i implementació sobretot en temes d’EcoDisseny, energies, investigació i definició de materials, a la reutilització, en reducció de residus …,etc., etc.

Avui a Espanya, Catalunya inclosa,  hem generat i estem sumits en un autèntic CAOS del desconeixement o del coneixement a mitges. Hauríem entendre l’Economia Circular com a base per al canvi de paradigma cap a l’economia de la sostenibilitat integral, és a dir, una manera diferent de veure, entendre i de fer. Canvi de model de dissenyar, de produir i de consumir per un sistema que imita la natura, on tot s’aprofita en un sol cicle. Cal promoure que els residus tinguin més valor que el que tenien abans com a producte en el denominat upcycling. El consum d’energies es reduirà al mínim i ha de provenir de les fonts renovables. Imprescindible entendre el nou model d’en lloc de comprar per posseir, s’advoca pel consum col·laboratiu o de gaudir d’uns serveis. Compartir, redistribuir o reutilitzar els productes. Aquestes són les claus primordials perquè socialment i econòmicament siguin l’única sortida a una situació mundial de clar estancament i esgotament el model, no del sistema, ja que el capitalisme està en una fase altament salvatge generant unes brutals diferències entre rics i pobres absolutament aclaparadores i pornogràfiques. Segueixo pensant que LA GRAN ESPERANÇA DE L’ECONOMIA és el canvi del model lineal pel model circular. Hem de enfocar com el Gran Canvi Cultural i treballar entre tots, especialment les noves generacions de joves, a la creació, construcció i implementació de procediments tan humanístics, tècnics i socials per aconseguir trencar amb aquesta cotilla que s’està fent cada vegada més fort basat només i erròniament (o voluntàriament) en la conversió del residu en recurs i donar un missatge esbiaixat de l’autèntica dimensió de l’HIPERCANVI que ha de presidir el retorn a l’activitat després del SARS CoV cap un nou món econòmic i social.

Tot això ho escric i us ho transmeto doncs tinc por, si la veritat, tinc por, ja que els que treballem per ideologia de bé comú, i no per conjuntura, cap a l’hipercanvi de l’Economia Circular ens vegem frustrats altra vegada. Tinc por per la societat. Tinc por perquè a la meva edat i amb la meva experiència intueixo que l’Economiía Circular camina cap a la categoria de “FER VEURE QUE TOT CANVIA PERQUÈ RES CANVI” i tot acabi en foc d’encenalls.

Em fa por que els polítics, les administracions públiques i certes corporacions tinguin una joguina amb el qual hagin trobat la seva banda sexi i l’explotin com a ganxo motivador per mantenir certs moviments econòmics ni més ni menys basats a generar una Bombolla. Si seguim així, en cinc anys o menys no ens recordarem de l’Economia Circular, però Europa del Nord ja ens serà inabastable a sobre no podrem competir amb ella doncs un cop més estarem encallats en la nostra indiferència endèmica davant del canvi i sobretot davant la innovació .

En el cas de Catalunya si volem fer com Holanda hem de deixar de jugar a l’ambigüetat, o s’hi va o no s’hi va. Ara, si escollim anar-hi a mitges per no espantar a empresaris i societat, la historia ens jutjarà. Pensem-hi molt seriosament. Hi ha molts gurus, investigadors, experts, consultors i administracions que es mouen només per a “caçar” diners europeus i així generar, a força de postureix, continus trobades, seminaris, xerrades, cursos, presentacions, articles, estudis que es queden sempre en el merament teòric, buits i caminant finament per una superfície on molts només aporten frases copiades i plenes de circumloquis que no porta enlloc. Quan es presenten exemples de pràctiques empresarials en Economia Circular sempre són els mateixos cinc o sis basats en com es reaprofiten residus per fer teixits, asfalt, cantimplores o altres estris … en fi més del mateix. Però no veig cap que parteixi de com dissenyar, innovar en materials, produir, reaprofitament energètic, cicle de vida o distribuir productes pensats des del primer minut per no generar residus. En fi, igual com s’ha fet amb la Sostenibilitat (des del 2005) la qual mai s’ha implementat en la seva autèntica dimensió en cap Gran Corporació ni evidentment en cap empresa, ara ho fan amb l’Economia Circular.

D’altra banda trobada altament preocupant que a sobre parlem d’indicadors de l’Economia Circular. Una altra vegada estem davant d’un fals moviment amb el fet que NINGÚ ha implementat encara des del seu ADN l’Economia Circular en tota la seva dimensió, ningú l’ha socialitzat, ningú l’ha transmès als seus consumidors, però això si, ja es parla amb tota fredor i premeditació dels “INDICADORS de L’ECONOMIA CIRCULAR”. La qüestió dels indicadors em té sense paraules. Estem pràcticament en bolquers amb aquesta nova eina, gairebé sense dades, ni experiències, però això si hi ha qui es permet l’insà luxe de parlar d’INDICADORS.

Per acabar i dins d’aquest context de superficialitat dir que des de fa tres anys veig com s’han iniciat projectes de simbiosi en polígons industrials els quals només insisteixen en l’intercanvi de residus entre empreses per convertir-los en recursos. Per les xifres de els nostres seguiments des de moltes pimes els èxits són mínims, per exemple; en polígons amb unes 300 empreses només s’ha aconseguit que menys d’un deu per cent hagin iniciat els estudis que marquin línies d’actuació, però l’eficiència i el progrés en les actuacions són pràcticament inexistents. Per això quan demano indicadors i resultats, repeteixo després de tres anys, ningú em respon amb xifres convincents, és més, ni amb xifres. No ho entenc, bé, si ho entenc doncs estem en un model econòmic on les “bombolles” segueixen campant al seu aire i encara són la base d’aquest discurs buit de l’Economia Circular. Hi ha una gran bombolla alimentada per uns estranys interessos, de vegades electoralistes, que volen per sobre dels nostres caps que mentre parlen i parlen segueixen sense actuar i alimentant a una sèrie d'”experts” que van vivint, prosperant i guanyant temps i diners distraient a la societat i aprofitant-se de les oportunitats de diners públics i de les ganes de sortir a la foto de certs polítics.

En definitiva, no tan sols estem utilitzant el concepte de l’Economia Circular en va, sinó que indegudament cometem el gran disbarat de generar confusió social definint que hi ha “El sector de l’Economia Circular”, sector de què?, a veure, que no entenem, o no volem entendre?…,l’hipercanvi real no el veig per enlloc i jo creia que la Covid 19 seria el gran punt d’inflexió i m’oloro que amb l’excusa de la “Nova Normalitat” seguirem allà mateix. Encara no ens hem adonat, o no ens volem adonar, que el que en diem la normalitat realment era el problema.

Estándar
Economía Circular, Empresa, Innovación y Empleo, Marketing, Societat

NO PODEM AFRONTAR EL FUTUR AMB ACTITUDS PASSIVES COM L’ESTRUÇ. Temps de Recerca. Temps de canvi. Temps de màrqueting per al canvi.

Efecto-avestruz-1024x420

Vivim un moment ple d’incertesa i que es relaciona amb l’increment de les situacions imprevistes. La volatilitat anterior dificulta el fet preveure els esdeveniments i la capacitat d’anticipar-se a ells. Si li unim l’ambigüitat, tenim una immensa falta de claredat sobre el significat de qualsevol fet. També aquest moment el relacionem amb la incapacitat per conceptualitzar les possibles amenaces i oportunitats.

Doncs bé, dins d’aquest context, i de forma alarmant, estic detectant actituds negligents per part d’empresaris i també de les administracions i Governants, per treballar sense dades, ni informació, ni definir o buscar escenaris per on moure o deduir per on moure . No s’atreveixen a iniciar els tan necessaris PROCESSOS DE RECERCA i ESTUDIS DE TENDÈNCIES ni de PROSPECTIVA, haurien de prendre deguda nota que ÉS HORA D’INVESTIGAR i no d’amagar el cap com un estruç.

Aquesta actitud de treballar sense dades, ni informació em crida poderosament l’atenció que no formi part d’una Cultura de Màrqueting de les empreses, però quan ho penso m’adono que la nostra cultura empresarial és purament industrial i amb la mentalitat de petita empresa i no d’empresa creativa i disruptiva que pensa en l’acceleració de noves tendències o mega tendències. No es pensa ni en el consumidor, ni si el mercat ni en com prendre nous camins, ni si hi ha pors i que barreres ens obliguessin a saltar o quins processos haurem de dissenyar per a seguir, o canviar, el nostre model de negoci. Per cert, i no oblidem que no es pensa que el SARS-CoV passarà, però el Canvi Climàtic no té vacuna possible.

És el moment clau perquè els professionals del màrqueting siguem conscients que tenim el GRAN PODER per inocular la innovació social en les nostres empreses, i que davant la foscor del futur hem d’iniciar el camí per canviar el model econòmic, social, ambiental i cultural il·luminant i posant llum (Investigant) al paradigma cap a una economia de la Sostenibilitat Global.

Abandonem les teories de sempre i entrem en la realitat que ens brinda de ser el motor per al canvi. No pensem en aquella normalitat que teníem abans de l’COVID19, ja que aquella normalitat realment era el problema.

És clar que sense investigació i prospectiva les coses també poden funcionar, però ¿tenim la seguretat que funcionessin bé o ens és igual siguin quins siguin els resultats?

Empresaris, organitzacions empresarials, patronals, administracions i governants us heu de deixar d’aventures i posar llum al túnel que us porta, ara per ara, a un paradigma absolutament desconegut. Sabeu com seran els vostres consumidors? Teniu clar en quins escenaris previsibles us moureu? Seguireu igual que abans del SARS-CoV?

La complexitat al·ludeix als problemes i els conflictes que cal resoldre i fa referència a l’absència de connexió entre les causes i els efectes que afecta avui a la majoria dels entorns empresarials. Investigueu i construir eines de Màrqueting pensant en la futurització i Prospectiva, avanceu amb seguretat i deixeu de jugar a la ruleta, al Casino la majoria de vegades es perd. Com l’estruç que amagant el cap també perd.

Estándar
Economía Circular, Empresa, Innovación y Empleo, Marketing, Societat

NO PODEMOS AFRONTAR EL FUTURO CON ACTITUDES PASIVAS COMO EL AVESTRUZ. Tiempos de Investigación. Tiempos de cambio. Tiempos de marketing para el cambio.

Efecto-avestruz-1024x420

Vivimos un momento lleno de incertidumbre y que se relaciona con el incremento de las situaciones imprevistas. La volatilidad anterior dificulta el hecho de prever los acontecimientos y la capacidad de anticiparse a ellos. Si le unimos la ambigüedad, tenemos una inmensa falta de claridad sobre el significado de cualquier hecho. También este momento lo relacionamos con la incapacidad para conceptualizar las posibles amenazas y oportunidades.

Pues bien, dentro de este contexto, y de forma alarmante,  estoy detectando actitudes negligentes por parte de empresarios y también de las Administraciones y Gobernantes, para trabajar sin datos, ni información, ni definir o buscar escenarios por donde moverse o deducir por donde moverse.  No se atreven a iniciar los tan necesarios PROCESOS DE INVESTIGACIÓN y ESTUDIOS DE TENDENCIAS ni de PROSPECTIVA, deberían tomar debida nota de que ES HORA DE INVESTIGAR y no de esconder la cabeza como un avestruz.

Esta actitud de trabajar sin datos, ni información me llama poderosamente la atención que no forme parte de una Cultura de Marketing de las empresas, pero cuando lo pienso me doy cuenta que nuestra cultura empresarial es puramente industrial y con la mentalidad de pequeña empresa y no de empresa creativa y disruptiva que piensa en la aceleración de nuevas tendencias o mega tendencias. No se piensa ni en el consumidor, ni en el mercado, ni en como  tomar nuevos caminos, ni si existen miedos y que barreras nos obligaran a saltar o que procesos deberemos diseñar para seguir, o cambiar, nuestro modelo de negocio. Por cierto, y no olvidemos que no se piensa que el SARS-CoV pasará, pero el Cambio Climático no tiene vacuna posible.

Es el momento clave para que los profesionales del marketing seamos conscientes que tenemos el GRAN PODER para inocular la innovación social en nuestras empresas, y que ante la oscuridad del futuro debemos iniciar el camino para cambiar el modelo económico, social, ambiental y cultural iluminando y poniendo luz (Investigando) al paradigma hacia una economía de la Sostenibilidad Global.

Abandonemos las teorías de siempre y entremos en la realidad que nos brinda ser el motor para el cambio. No pensemos en aquella normalidad que teníamos antes del COVID19, pues aquella normalidad realmente era el problema.

Es claro que sin investigación y prospectiva las cosas también pueden funcionar, pero ¿tenemos la seguridad de que funcionaran bien o nos da igual sean cuales sean los resultados?

Empresarios, organizaciones empresariales, patronales, administraciones y gobernantes debéis dejaros de aventuras y poner luz al túnel que os lleva, hoy por hoy, a un paradigma absolutamente desconocido. ¿Sabéis cómo serán vuestros consumidores? ¿Tenéis claro en qué escenarios previsibles os moveréis? ¿Seguiréis igual que antes del SARS-CoV?

La complejidad alude a los problemas y los conflictos que hay que resolver y hace referencia a la ausencia de conexión entre las causas y los efectos que afecta hoy a la mayoría de los entornos empresariales.  Investigad y construir herramientas de Marketing pensando en la Futurización y Prospectiva, avanzad con seguridad y dejad de jugar a la ruleta, en el Casino la mayoría de veces se pierde. Como el avestruz que escondiendo la cabeza también pierde.

 

 

Estándar
Bien Común, Cambio Climático, Economía Circular, Empresa, Societat

EL CAMBIO CLIMÁTICO ESTÁ AQUÍ Y QUE EL COVID NO NOS HAGA PERDERLO DE VISTA.

thumbs_b_c_2dd6ec1a2b601a3231e692856fd8bfc1

Estamos viviendo unos días convulsos que nos tienen muy absorbidos directamente por la crisis sanitaria y a la vez pensando la que nos viene encima por la crisis económica. Estamos intentando gestionar esta primera fase en frenar la pandemia y reforzar la salud pública, pero que el árbol no nos prive de ver el boque y no olvidemos ni bajemos la guardia pues la Emergencia Climática está aquí y a esa no la podemos combatir con vacunas, si no cambiando la manera de pensar, de producir, de consumir en definitiva de vivir

Digo eso porqué  algo me está preocupando y es el hecho que de golpe hemos dejado de hablar del Cambio Climático.  No perdamos el horizonte de vista y seamos conscientes que hoy por hoy es más dramática y peligrosa la Emergencia Climática en que estamos sumidos que el propio COVID19.

El Cambio Climático, la contaminación del medio, la erosión de la biodiversidad, la agresión a nuestro entorno son también pandemias ambientales que están aquí, y que en la reactivación económica PostCovid debemos contemplar desde los objetivos de nuestras empresas  las políticas y medidas para mitigarlo y paliar así sus  efectos  adversos.

A  partir de ahora las empresas deberán tener como eje principal de acción el cumplimiento  de  los compromisos para modificar las prioridades y seguir combatiendo la Emergencia Climática con la Economía Circular, las “7 Energías del  Bien Común” y los ODS, sobre todo el 13,  como motor imprescindible de cambio.

Estándar
Empresa, Societat

PREOCUPANTE, MUY PREOCUPANTE…

empresario-pensativo-mirando-traves-ventana_1262-5267fotolia_55297806_s

Hoy estaba escuchando por la radio como entrevistaban a presidentes de distintos gremios empresariales, y me ha dejado muy preocupado  que ninguno de ellos se haya referido a como estaban trabajando para repensar sectorialmente sus modelos negocios ante el mundo que se les abre después de ésta brutal crisis sanitaria del COVID. Ninguno apuntaba cómo piensa afrontar la reactivación de sus empresas dentro de otro modelo económico basado en la creatividad, la innovación, la tecnología, las personas, el bien común y la participación, o sea, en cómo transformar sus sectores teniendo a sus empresas como motor de cambio social.

Me preocupa, que todos hablaban de recibir ayudas públicas, retraso de impuestos, recibir subvenciones, aplazar los alquileres, ERTOS más flexibles, etc., etc. sin contar que la Administración tiene lo que tiene y está más cerca de la ruina (deuda pública inasumible, país descapitalizado, producción deslocalizada, sin recursos, sin reservas, etc.) que de poder aportar dinero en ayudas. En nuestro país la Administración estatal, de momento, ni está ni se la espera; tomemos debida nota.

Me preocupa que incluso alguno de ellos, como el Gremio de Discotecas y Salas de Fiesta, dijeran que han decidido hacer un paro patronal.  Vamos a ver ¿prefieren cerrar antes que trabajar e invertir en Futurización y Prospectiva? O sea, cerrar antes que ejercer de empresario e invertir en investigar en detectar que nuevos caminos pueden encontrar para seguir en la línea de generar, no riqueza, pero si Bien Común. Si realmente son empresarios deben buscar cómo transformar sus negocias ante el nuevo paradigma que se avecina con nuevas maneras de producir y sobre todo de consumir. El problema es que no son empresarios, son puñeteros y vulgares negociantes.

Estoy muy preocupado con esos empresarios que no estan dispuestos, o no saben, como cambiar. Les pinta muy mal.

Me preocupa que todavía no oiga hablar masivamente de nuevos ejes, de nuevos objetivos, de tecnología 4.0, de big data, ni de business inteligent, ni de arremangarse y HACERLO TODO DISTINTO…Tiempos de cambio. Tiempos de creatividad. Tiempos de participación. Tiempos de decrecimiento,  Tiempo de sostenibilidad.

Estándar
Societat

HA ARRIBAT EL COVID-19, PERQUÈ RES TORNI A SER IGUAL.

“Dèiem que per canviar el paradigma era imprescindible parar l’Economia Mundial de mica en mica i anar girant cap a models sostenibles, deien que això era impossible. Doncs el coronavirus ho ha aconseguit i de cop…”

geriatricarea-Covid19-coronavirusepidemia-patrones-fisuras-nuevo-coronavirus-covid-19-personas-mascarillas-medicas-propagacion-virus-pandemia_100478-170

El fet d’estar confinat a casa a causa d’aquest gran dramavirus estès en poc temps en l’àmbit mundial, dóna per llegir, observar, sortir a la balconada i veure el carrer buït, tot tancat i de tant en tant algun ésser humà passant el carrer mig amagat i insegur.

A la fi penses, ¿… sortirem d’aquesta? És clar que sortirem d’aquesta…, però com quedarem?, com viurem?, com serà la manera de treballar?, en fi, fa olor QUE RES TORNARÀ A SER IGUAL. Comencem a tenir-ho clar i siguem valents per reconèixer que s’ha posat en marxa la maquinària de de canvi, però no del teòric, ja que sembla que això va molt seriosament i pinta a Gir Copernicà.

Des de 2018 feia uns mesos que se’ns venia anunciant, per experts, que estàvem a les portes d’una gran recessió mundial, es qüestionava molt seriosament la globalització.  Europa envellida no acceptava refugiats joves i preparats. Els carrers de grans ciutats vivien i s’omplien de revoltes de joves desenganyats. Apareixia el gran moviment de sensibilitzats joves que estan reaccionant davant l’emergència climàtica i s’uneixen per actuar mundialment a través de “Friday For Future”, i les tecnologies centrades a Internet creaven tres grans blocs (EUA, Xina, Rússia) que s’han individualitzat generant una guerra tecnològica entre ells a través dels seus propis sistemes. Mentrestant, Europa, com sempre, neutral, en el seu clàssic ni sí ni no, sense acabar de trobar el seu lloc al món ni en ella mateixa.

Un altre si a tenir en compte, i és l’aparició de cop i sense control preventiu de la tecnologia 5G centrada en els àmbits de la connectivitat al costat d’altres suports tecnològics, està cridada a ser el gran paradigma del teletreball unit a la intel·ligència artificial, però no totes les empreses i organitzacions sindicals acceptaven aquest model per el seu treballador. Es parla, però molt pocs s’han decidit a implementar en les seves empreses.

En tot just dos mesos, des de l’aparició de la nova coronavirus a Wuhan, fins avui, l’expansió del COVID-19 ha parat l’economia mundial. De moment i a curt termini no hi ha manera d’atacar-i de prevenir-mitjançant vacunes. Repeteixo, apareix de cop, i l’alarma s’escampa a tota velocitat pel MÓN GLOBALITZAT i en pocs dies es paralitzen produccions de grans empreses d’automoció, cadenes productives que necessiten matèries primeres que vénen de la Xina, els aeroports es tanquen, les ciutats es paralitzen i el consum s’atura de cop. El món comença a ser afectat econòmicament i de forma impredictible.

De cop es tanquen fronteres i allò del que fàcil és viatjar (turisme o negocis) a qualsevol part de món sense problemes i a baix cost, es converteix en un malson. Avui els estats s’aïllen deixant a persones que no poden tornar als seus països. La Unió Europea no pren decisions globals sinó que deixa a cada membre de la seva comunitat que actuï en funció de la seva idiosincràsia. El món SENCER s’infecta i aquella situació que vèiem en pel·lícules de ficció ara traumàticament i de cop nosaltres som els protagonistes. Es confina a tothom a casa seva. Es disparen els controls i s’inicien processos d’Alarma Global.

Intueixo que hi haurà un traumàtic abans i després del Covid-19.

Intueixo que la convalescència de la pandèmia serà dura i que ens portarà entre altres a la fi de la globalització, aquesta globalització que ens ha conduït a aquesta situació. Aquells temps on la gran Xina era la fàbrica barata del món doncs disposava de milions de persones que treballaven per un plat d’arròs ha canviat i avui treballen per viure millor, com els “bojos” occidentals. Avui disposa i és líder en tecnologia. A més són els propietaris del deute pùblic de paisos com els Estats units. Mentrestant, el món ric i els seus humans no hem après res d’aquells errors que ens van fer explotar en 2007.

Estem davant el gran desastre de l’emergència climàtica i atrapats en un entorn que hem destruït i que necessita un gran canvi cap a una conducta sostenible dins d’un sistema capitalista que no acaba de morir, però que davant tenim a un altre model disruptiu i innovador que no acaba de néixer i enmig apareixen i neixen els grans monstres, entre ells, l’extrema dreta i allò de la volta al passat va ser millor…,i potser, els virus incontrolats.

Crec que s’ha acabat el consumisme, el fet de comprar per comprar i santificar el superflu, allò que no necessitem per viure, els viatges low cost, l’alegria de viure a cop de crèdit. Intueixo que s’ha perdut la forma de treballar sense comptar per a res que contaminem el nostre entorn, que ens enfonsem i que el bé privat passa atropellant per sobre el bé comú.

Aquests dins que convivim amb el Covid-19 ens està envaint la por, no tan sols l’hem olorat olor sinó que estem convivint amb ell. La por ens debilita, però no oblidem que hi ha una generació anomenada “Z” que si alguna cosa no té, és por. Ells i les “Z” han de seguir trencant i desprogramant tot el que hem creat com a consumidors tarats.

Penso que això va per llarg i quan passi la fase pandèmica tot tornarà a activar-se, però amb empreses tancades, fàbriques d’automòbils sense existències, replantejant negocis cap a l’economia circular, posant el canvi climàtic en els eixos dels nostres objectius, les administracions hauran d’aprendre i canviar el seu rol social, haurem de posar la maquinària en marxa, però no serà d’avui per demà.

Haurem d’inventar, crear, despertar amb una nova mirada i amb una indústria obsoleta i esgotada que caldrà replantejar de dalt a baix. Amb un nou escenari geopolític de gran dimensió i envergadura i amb por entre uns i altres sense precedents. Amb una tecnologia punta que ens convertirà en éssers humans amb més temps per a l’oci i amb noves maneres de treballar.

Per tant, crec que pensar en despertar d’aquest mal son i el primer que farem és remprendre tot on ho vam deixar, és ser molt il·lús. Crec que el canvi que predicàvem des de fa deu anys i que els grans economistes i estadistes negaven i no creien en ell s’ha iniciat traumàticament i veig que ja no hi ha, ni hi haurà camí de tornada.

 

Estándar
Societat

LLEGÓ EL COVID19, PARA QUE NADA VUELVA A SER IGUAL.

Deciamos que para cambiar el paradigma era imprescindible parar la Economía Mundial de golpe, y eso era imposible. Pues el coronavirus lo ha logrado

El hecho de estar confinado en casa debido a éste gran dramavirus extendido en poco tiempo a nivel mundial, da por leer, observar, salir al balcón y ver la calle vacía, todo cerrado y de vez en cuando algún ser humano cruzando la calle medio escondido e inseguro.

Al final piensas, ¿… saldremos de ésta? Claro que saldremos de ésta…, pero ¿cómo quedaremos?, ¿cómo viviremos?, ¿cómo será la manera de trabajar?, en fin, hueles QUE NADA VOLVERÁ A SER IGUAL. Empecemos a tenerlo claro y seamos valientes para reconocer que se ha puesto en marcha la maquinaria del CAMBIO, pero no del cambio teórico pues parece que esto va muy en serio y pinta a Giro Copernicano.

Desde 2018 llevábamos unos meses que se nos venía anunciando,  por expertos, que estábamos en las puertas de una gran recesión mundial, se cuestionaba muy seriamente la globalización, Europa envejecida no aceptaba refugiados jóvenes y preparados. Las calles de grandes ciudades vivían y se llenaban de revueltas de jóvenes desengañados. Aparecía el gran movimiento de sensibilizados jóvenes que están reaccionando ante la emergencia climática y se unen para actuar mundialmente a través de “Friday For Future”, y las tecnologías centradas en Internet creaban tres grandes bloques (EEUU, China, Rusia) que se han individualizado generando una guerra tecnológica entre ellos a través de sus propios sistemas. Mientras,  Europa, como siempre, neutral, en su clásico ni sí ni no, sin acabar de encontrar su sitio en el mundo ni en ella misma.

Otro si a tener en cuenta, y es la aparición de golpe y sin control preventivo de la tecnología 5G centrada en los ámbitos de la conectividad junto a otros soportes tecnológicos está llamada a ser el gran paradigma del teletrabajo unido a la inteligencia artificial, pero no todas las empresas y organizaciones sindicales aceptaban este modelo para su trabajadores. Se habla, pero muy pocos se han decidído a implementarlo en sus empresas.

En apenas dos meses, desde la aparición del nuevo coronavirus en Wuhan, hasta hoy, la expansión del COVID-19 ha parado la economía mundial. De momento y a corto plazo no hay manera de atacarle y de prevenirlo mediante vacunas. Repito, aparece de golpe, y la alarma se esparce a toda velocidad por el MUNDO GLOBALIZADO y en pocos días se paralizan producciones de grandes empresas de automoción, cadenas productivas que necesitan materias primeras que vienen de China, los aeropuertos se cierran, las ciudades se paralizan y el consumo se detiene de golpe. El mundo comienza a ser afectado económicamente y de forma impredecible.

De golpe se cierran fronteras y aquello de que fácil es viajar (turismo o negocios) a cualquier parte del mundo sin problemas y a bajo coste, se convierte en un mal sueño. Hoy los estados se aislan dejando a personas que no pueden regresar a sus países. La Unión Europea no toma decisiones globales sinó que deja a cada miembro de su comunidad que actúe en función de su idiosincrasia. El mundo ENTERO se infecta y aquella situación que veíamos en películas de ficción ahora traumáticamente y de golpe nosotros somos los protagonistas. Se confina a todo el mundo en sus casas. Se disparan los controles y se inician procesos de Alarma Global.

Intuyo habrá un traumático antes y después del Covid19.

Intuyo que la convalecencia de la pandemia será dura y que nos llevará entre otras al fin de la globalización, esa globalización que nos ha conducido a esta situación. Aquellos tiempos donde la gran China era la fábrica barata del mundo pues disponía de millones de personas que trabajaban por un plato de arroz ha cambiado y hoy trabajan para vivir mejor, como los occidentales “locos”. Hoy dispone y es líder en tecnología. Mientras, el mundo rico y sus humanos no hemos aprendido nada de aquellos errores que nos hicieron explotar en 2007.

Estamos ante el gran desastre de la emergencia climática y atrapados en un entorno que hemos destruido y que necesita de un gran cambio hacia una conducta sostenible dentro de un sistema capitalista que no acaba de morir, pero que delante tenemos a otro modelo disruptivo e innovador que no acaba de nacer y en medio aparecen y nacen los grandes monstruos, entre ellos, la extrema derecha y aquello de la vuelta a lo pasado fue mejor…y quizás, los virus incontrolados.

Creo que se ha terminado el consumismo, el comprar por comprar y santificar lo superfluo, aquello que no necesitamos para vivir, los viajes low cost, la alegría de vivir a golpe de crédito. Intuyo que se ha perdido la forma de trabajar sin contar para nada que contaminamos nuestro entorno, que nos hundimos y que el bien privado pasa arrollando por encima el bien común.

Estos días que convivimos con el Covid19 nos está invadiendo el miedo, no tan solo lo hemos olido si no que estamos conviviendo con él. El miedo nos debilita, pero no olvidemos que existe una generación denominada “Z” que si algo no tiene, es miedo. Los y las “Z” deben seguir rompiendo y desprogramando todo lo que hemos creado como consumidores tarados.

Pienso que esto va para largo y cuando pase la  fase pandémica todo volverá a activarse, pero con empresas cerradas, fábricas de automóviles sin existencias, replanteándose negocios hacia la economía circular, poniendo el cambio climático en los ejes de nuestros objetivos, las administraciones deberán aprender y cambiar su rol social, tendremos que poner la maquinaria en marcha, pero no va a ser de hoy para mañana. Tendremos que inventar, crear, despertar con una nueva mirada y con una industria obsoleta y agotada que habrá que replantearse de arriba abajo. Con un nuevo escenario geopolítico de gran dimensión y envergadura y con  miedo entre unos y otros sin precedentes. Con una tecnología punta que nos convertirá en seres humanos con más tiempo para el ocio y con nuevas maneras de trabajar.

Por lo tanto, creo que pensar que vamos a despertar de este mal sueño y lo primero que haremos es reemprenderlo todo donde lo dejamos, es ser muy iluso. Creo que el cambio que predicábamos desde hace 10 años y que los grandes economistas y estadistas negaban y no creían en él se ha iniciado traumáticamente y veo que ya no hay, ni habrá, camino de regreso.

Estándar